La nit de Sant Joan a Isil – Festa declarada «FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL»
Foc, espurnes, llenya, suor, flames, esforç, calor, música, tradició, muntanyes, gent, ball, cultura, falles.

A la tarda:
Un campanar de pedra, el de l’Església Parroquial que vigila tot l’any, al seu costat la Gran Falla, un campanar que esdevindrà un campanar de foc, el foc de la muntanya, el foc que tothom amb emoció espera, un foc veritablement màgic.

Al capvespre:
El senyal, el foc ja és present, tothom està pendent de la Gran Falla i del ‘Cim del Faro’, dos punts units per les mirades, el neguit de la gent i la claror del foc.

A la nit:
Dalt del Faro els fallaires comencen a moure’s. Un petit i tortuós camí es converteix en un camí de foc. Algunes falles es trenquen pel camí, la gent aplaudeix sense perdre detall.

Després de més d’una hora d’esforç, de camí i de baixada, arriben els fallaires. Hi ha silenci i respecte, tothom voldria ser fallaire a Isil la nit de Sant Joan. És un honor ser-ho. Els més joves ja són a punt, esperen els grans per entrar junts al poble. Diferents generacions per mantenir una única tradició.